Guanes fou i encara és:

De l'amistat de tres amics (poc després quatre i després cinc i un gat) inquiets per les arts, llavors adolescents inesgotables, neix el Grup Guanes. El nom el devem a les Aventures de Tintin, del Capità Haddock i dels germans Dupond i Dupont, quan en una escena -ja no recordo quina- s'exclamen després que un ocellot es buidés en vol i l'excrement caigués al damunt d'un dels personatges. Guano! Això mateix, Guano.

Aquells tres amics ho van tenir clar. El món és una merda, tot el que fem és una merda, nosaltres som una merda... Què millor que anomenar-nos Guanes? Un lleuger eufemisme, o millor dit un terme més elegant que el visceral "merda" per anomenar-nos. Si algun dia volíem ser respectats havíem de començar a claudicar, encara que fos de mínims.

M'incloc en aquest grup. Sóc en Lluís Bre, el cinquè Guanes. Com el cinquè dels Beatles, quasi inexistent, satèl·lit exiliat a l'extrem Orient, des de quasi sempre.

Els tres, del 74, del "Liverpool del sud" o altrament conegut com el Poblenou de Barcelona. Barri post industrial durant una bona colla d'anys i que els va enganxar de ple.

"Caminàvem pels carrers amb olor i restes dels centenars de tallers que habitaven locals, naus i antigues fàbriques. Davant de casa teníem una fàbrica de naftalina, si no recordo malament. Una llarga xemeneia treia un fum blanc, intens i extremadament pudent un cop a la setmana. Pel darrere de casa meva, des de la finestra del casa del Soler i el mar, hi teníem la Macosa, fabricant maquinària ferroviària, amb també una llarga i enorme xemeneia que sovint (dia sí dia no) ens regalava un fum terrós que ens embolicava des de primera hora del matí. En Joan es trobava més a prop del centre, entre tallerets, mecànics, gasolineres i greixos. A pocs carrers de la Rambla del Poblenou. Sí, un barri decadent però extremadament autèntic, viu i underground. Allà ens neix el gust pel vòmit, per l'expressió vital, la necessitat bohèmia i la voluntat d'actuar." Jordi Bonet., 2003.


Qui son Guanes.

Guanes són ara tres amics de

Manifesto Guanes.

El gran problema del cervell i la mà.

La revolució utòpica de la immobilitat.

L'experiència inactiva.

Trenta anys perdut pel sud-est asiàtic.